Rebobina a la solució

El detectiu Pinn es va ajupir. El cadàver era al costat d’una butaca, estirat a terra i duia tan sols una bata blanca. Era el d’un home de cinquanta-cinc anys anomenat Charles Parker, un arqueòleg escocès que comerciava amb les seves troballes.

I res més. No hi havia cap rastre de l’arma del crim, ni cap pista que suggereixi el motiu de l’assassinat. Només una ferida al pit, una ferida d’arma blanca que només podia haver causat un criminal. Tampoc hi havia traces de forceig a la porta, ni senyal que algú hagués irromput sense estar convidat.

—Temps aproximat de la mort: entre cinc i sis hores abans que el trobés el carter —va comentar la Carla, la policia que estava amb el detectiu aquell mateix matí. Els dos havien estat fent un cafè quan, des de la comissaria, els van demanar ajuda, ja que eren just al costat de l’apartament d’en Charles.

—Sort que estava amb tu, una bona policia de la científica —va afalagar en Pinn.

—Concentra’t, detectiu. Aviam si podem enllestir-ho tot abans que vingui la resta.

El detectiu va observar detalladament el cadàver. A part de la ferida i tota la sang del voltant, només hi havia un aspecte a destacar fora del normal: molles de pastís al coll de la camisa d’en Charles i a les vores dels seus llavis.

—Hi ha algun brioix a la cuina?

La Carla, que ja l’estava registrant, va contestar mentre tancava la nevera.

—Res com el que busquem.

No hi havia rastre de sang, tan sols a sobre la vestimenta de la víctima. L’habitació estava molt endreçada, a excepció del comandament de la televisió, que jeia a terra. En Pinn el va agafar amb compte i va clicar un botó. Una pantalla, a l’altra banda de la sala, es va encendre.

Tots dos es van girar a poc a poc cap a la televisió. En aquell moment feien les notícies. En Pinn va agafar el comandament efusivament.

—Entre cinc i sis hores, has dit, oi?

El detectiu va rebobinar el canal fins a trobar el programa que s’havia emès durant la mort d’en Charles.

—Són les notícies del migdia —comentà la Carla, observant com la periodista de la pantalla anunciava els titulars d’aquell dia:

Detingut l’alcalde d’un poble per conduir sota els efectes de l’alcohol.

Figura misteriosa apareix a les càmeres de seguretat d’un intercanvi il·legal d’estupefaents.

Experts descobreixen que la famosa Perla de Pikpik és una falsificació de plàstic.

El detectiu es va rascar la barbeta, pensatiu. Llavors va sentir com si una espurna esclatés per sobre el seu cap. Va fer mig somriure, amb seguretat. —Ja ho tinc. Ja sé qui és l’assassí.